The British School of Barcelona celebra la Setmana de la Sensibilització de la Dislèxia per visibilitzar la dislèxia en positiu i potenciar el talent inherent en les persones dislèxiques.

 

La comprensió que tenim de la dislèxia està vivint un canvi de perspectiva sense precedents. Enrere queda l’estigmatització de la dislèxia com una barrera per a l’aprenentatge, típicament simplificada en les dificultats que una persona manifesta a l’hora de llegir i escriure, per donar pas a la potenciació en positiu de les qualitats que porta amb si el fet de ser una persona dislèxica.

 

Aquesta redefinició de la dislèxia com un poder a l’alça no es produeix de manera casual. Actualment, la dislèxia afecta una de cada cinc persones, i encara que certament és una diferència genètica en la capacitat d’un individu per aprendre i processar informació, també ho és que les persones dislèxiques tenen capacitats diferents. Entre les seves fortaleses, la creativitat, l’empatia, la resolució de problemes i les habilitats de comunicació són algunes de les soft skills més presents en aquests perfils.

 

I aquí radica el canvi de paradigma: «Els dislèxics tenen les habilitats exactes que es necessiten per al món laboral d’avui dia», afirma Carol Coleman, la directora de l’àrea de Suport a l’Estudiant de BSB.

 

L’educació, clau per alliberar el màxim potencial del pensament dislèxic

Aquest nou enfocament revela el valor de la dislèxia i posa de manifest per què la dislèxia ha de ser una prioritat a les escoles. «Ara més que mai és necessari reorientar la visió que es té de la capacitat dislèxica, allunyar-nos dels enfocaments tradicionals i potenciar els punts forts per ajudar els alumnes a assolir el seu màxim potencial», explica Carol Coleman. «No obviem les dificultats inherents a tenir dislèxia, però hi ha moltíssims més elements positius que superen de llarg les dificultats. Tradicionalment, l’enfocament s’ha centrat en els reptes dislèxics, però això ha canviat. Imagineu-vos el que podem aconseguir si, a més d’ajudar als alumnes amb les dificultats, aconseguim també destapar les grans habilitats que tenen! Això ja ho estem veient a l’escola amb alguns dels nostres alumnes amb dislèxia i estem obtenint resultats excel·lents», afegeix Carol Coleman.

 

Per posar el focus en la importància d’aquest canvi en la percepció de la dislèxia, aquesta setmana BSB celebra la “Setmana de la Sensibilització de la Dislèxia en BSB” amb una sèrie de tallers i xerrades amb estudiants i famílies on compartir idees i recursos, així com facilitar l’intercanvi d’experiències entre persones diagnosticades amb dislèxia, com els ha influït en la seva vida acadèmica i professional, i estratègies per treure el màxim partit de les seves valuoses habilitats. «Detectar, secundar i potenciar les ments dislèxiques, així com conscienciar i visibilitzar la dislèxia en positiu, són la clau per redirigir la dislèxia cap a la creació d’un talent que s’adapta perfectament al canviant món laboral», conclou Carol Coleman.

 

El pensament dislèxic, la nova competència professional

El món del treball està en constant canvi. En la cerca d’una major eficiència, les organitzacions estan considerant l’automatització de diverses tasques rutinàries i transaccionals com una oportunitat, la qual cosa suposarà un impacte directe en les competències organitzatives. Això portarà a substituir les competències de processament i manuals pel pensament analític i la innovació, les competències creatives, o el lideratge i la influència social.

 

En aquest context de ràpida transformació, la dislèxia podria ajudar les organitzacions a reduir la bretxa de competències per donar resposta al ràpid canvi i a la disrupció a la qual ens enfrontem. Amb majors capacitats cognitives, com la visualització i el raonament lògic i gràcies als trets emprenedors naturals, les persones dislèxiques poden aportar una perspectiva fresca i sovint intuïtiva per formar punts de vista alternatius i resoldre problemes de manera creativa, segons afirma Made By Dyslexia, una organització benèfica mundial, que en el seu informe “El valor de la dislèxia” va descobrir que les habilitats del pensament dislèxic coincideixen amb les habilitats del futur identificades pel Fòrum Econòmic Mundial. De forma més pròxima, Infojobs indica que algunes de les soft skills que estan començant a valorar les empreses són l’empatia amb un 28%, la creativitat amb un 19%, l’assertivitat amb un 13% o la curiositat amb un 10%.

 

Així doncs, les persones dislèxiques tenen una sèrie de punts forts naturals que els fan estar preparades per cobrir aquest buit de competències. Un fet que ha reconegut LinkedIn, la xarxa més gran professional del món, que ara ofereix als seus més de 774 milions de membres la possibilitat d’incorporar el pensament dislèxic com una habilitat addicional a l’hora de completar el seu perfil i que les empreses puguin seleccionar com un actiu més a l’hora de buscar candidats. Grans empreses com Microsoft o Meta estan activament buscant persones amb dislèxia en els seus processos de selecció.

 

Un canvi de mentalitat és possible

El canvi de mentalitat a les escoles ja ha començat a materialitzar-se. La ciutat de Nova York ja ha format a tot el seu professorat, ni més ni menys que 100 000 professionals, en aspectes fonamentals relacionats amb la dislèxia en l’ensenyament, com ara els desafiaments als quals s’enfronten els alumnes amb dislèxia, estratègies i solucions especialitzades, així com eines tecnològiques. En el mateix sentit, BSB s’ha compromès a seguir el mateix exemple formant a tot el seu professorat abans de juny de 2024.